La cabanya from La cabanya by Julien Nicolas-Lloancy

Ellà es aqui la cabanya,
al fi del cami, al fons de la vall.
Aqui el circ et besa i s'ensorra,
serena a l'alba roig com un corall

A la porta hi ha tres pestells,
un es per a mi i les pedres de la bossa,
I l'altre els que aclareixen,
I el darrer es per l'horitzó.

I dins podria per fi posar,
i mon sac i les pedres.
El descans per fi, de l'hivern.
i reparar les ferides tant patides.

Es mes gran per dins que per fora.
Deixar entrar els teixos,
que comparteixen les nostres vides.
junts i dins defensem tots

segurament caldrà construir-lo
juntament i amb la lluita.
Pedra a pedra,
sota un autan que escombra el vell mon.

Ellà es aqui la cabanya.
A l'estiu a la muntanya sense nom.
algun dia potser la trobarem.
Tothom, camarades després de la baralla.
Algun dia potser la trobaré,
tot i que es ja estigui al meu cor.

lalala... aqui s'acaba mon cant.

• Folk
• neo-traditional
• traditional folk song
• traditionnel
• Toulouse