Dos somnis by Sanjosex

Pocs músics del nostre país posseeixen un signe d’identitat tan característic com la guitarra clàssica de Sanjosex. Una pulsió única i inconfusible, que relliga amb gust i naturalitat la tradició ibèrica dels Països Catalans. Si hi sumem la seva veu, unes lletres marca de la casa i el so de la banda que l’acompanya, retrobem la fórmula que va impregnar clàssics ja intemporals com “Animal salvatge” o “Futur incert” i ara reapareix al servei d’una colla de cançons originals, el primer material inèdit que publica en (atenció) sis anys.

I és que el temps passa volant. Aquell animal salvatge que admiraves en les ombres de la nit, ara viu amb tu, és la mare que llegeix un conte als teus fills mentre rentes els plats. Quan te n’adones, comences a estirar un fil d’argent que relliga moments molt allunyats d’una mateixa vida.

“Dos somnis” és un disc de dimensió fractal: viatja de les escenes més quotidianes a un imaginari quasi mític (“Les estrelles”), alhora que connecta amb la tradició (“Els gegants”) i indaga en el mirall de les generacions (“hi ha una foto casa on estic tot sorrut, estic mirant els pares ben enfadat, ben geniüt”). Un disc que també pren el pols al moment actual, amb cançons com “La revolució” que semblen dibuixar un pont entre l’1 d’octubre i els dies del confinament. Primer s’anaven omplint les places i de cop les places s’han buidat, però la revolució continua al sofà de casa, educant teu fill estimat.

Un disc breu i concís que Carles Sanjosé ha plantejat amb els peus a terra i amb esperit de quilòmetre zero, comptant amb els seus músics habituals (Miquel Sospedra al baix, Pep Mula a la bateria, Xarim Aresté a les guitarres) i amics col·laboradors com Bikimel o Carles Belda.

Sanjosex va debutar l’any 2005 amb un primer disc d’aromes dylanianes, “Viva!”. Amb “Temps i rellotge” (2007) van guanyar pes els sons orgànics, en un viatge que culminaria amb l’aclamat “Al marge d'un camí” (2010). Aquest disc va permetre la banda actuar al mític Festival del Desert a Mali i va obrir la porta a la col•laboració amb el guitarrista flamenc Chicuelo. Posteriorment vindrien “Festival” (2014) i la recuperació de cançons de tradició oral del projecte “Càntut” (2016), al costat de Carles Belda.

Després de molt temps tocant la guitarra i fent cançons, l’any 2000 Carles Sanjosé va formar a la Bisbal d’Empordà el grup Sanjosex. Van caldre cinc anys d’actuacions esporàdiques abans d’enregistrar un primer disc d’aromes dylanianes, Viva!, i tindria continuïtat amb Temps i rellotge (2007), Al marge d'un camí (2010) i el posterior directe La viu-viu: Sanjosex en concert (2012).