DREAMACHINE by drim_maxín

L’ARMA ELÈCTRICA I JO

Sóc una calamitat: no puc aclarir si Dreamachine fa referència al títol genèric d’aquesta gravació o al duet que formem en Rafael Cruz i jo. Crec que es tracta d’un dubte raonable, no? En realitat, aquest epítet és un homenatge a la Màquina del Somni creada per Brion Gysin i William S. Burroughs. La meva relació amb la Beat Generation ve de molt lluny. Als setze anys, uns col·legues i jo llegíem On the Road, i l’estiu de 1994 enfilàvem la carretera, camí de Gijón, on buscàvem les traces del noise-pop i de l’escriptor Roger Wolfe. Al cap del temps, l’amistat entre en Rafa i jo va néixer gràcies a l’admiració de l’obra de Wolfe. Coses del destí! Més endavant hem descobert que compartim l’afició al rock simfònic de King Crimson, Pink Floyd i Yes, i al rock progressiu de Traffic, Grateful Dead i Jefferson Airplane. Més destí? No ho sé, però la nostra Dreamachine és un artefacte musical relacionat amb l’univers psiquedèlic de finals dels anys 60 i principis del 70, quan el món hauria d’haver canviat i el rock va edulcorar-se. En Rafa conserva la sonoritat d’aquella època, sense conservants ni colorants, només l’heu de veure tocant la seva guitarra Gibson per entendre que té l’ànima electrificada de viatges onírics. I ara teniu un bocinet del nostre somni a les orelles. Let’s rock!

joan josep camacho grau
[girona, 12.IV.04]

la drim_maxín és un artefacte sonor psiquedèlic que sorgeix a principis del segle XXI de la veu i els poemes de joan comes i de la gibson i les músiques de r cru per homenatjar les ones alfa i omega de la dream machine de burroughs i gysin...